IX
El teu car fill, un mamonet encara,s'ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.Hem acabat la nostra febril feina,i en jeure, nus, escampats sobre el llit,per aquell son suavíssim que ens pren,el tendre fill de les teues entranyes,que tinc motius per dir-li fill de puta,ha començat a cridar i jugar,pujant al teu amorosíssim cos,caient, feroç, des de la doble alçàriadels pits al dolç entrecuix, llençant crits.Encara més, se m'ha pujat a mii ha descobert la meua artilleria.Li he deixat fer tot allò que ha volgut,no amb sentiments, precisament, de pare,sinó, més bé, de Tiberi, segonsha repetit Suetoni, el cabró.L'has agafat i l'has deixat a terrai has ocupat, furiosa, el seu lloc,t'has assegut -no sé com ho hauràs fet-damunt mateix l'entrecuix meu, absortai amb el cos dret, i com transfigurada,has practicat un coit dels que hom recorda.M'has dessucat, i has restat molt cofoia.
dijous, 7 d’octubre del 2010
Les acaballes de Catul
Dimas Montiel ha elegit aquest poema per a la Festa Estellés.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada