M. Josep Escrivà ha triat l'"Ora marítima".
III
Diran de mi: fou un obscur poeta.
Altres diran: un poeta notable.
Encara més: hi haurà un bròfec que em diga
un pedregós poeta i vil geògraf.
O no diran, tant se val, res de mi.
Un molt tenaç professor alemany,
excavador entossudit a Ibèria,
traurà senyals i guies dels meus versos,
orientant des d’ells les seus passes.
M’editarà, inencontrablement,
amb els ajuts d’un jove català.
T’ho torne a dir: això no em preocupa.
En arribar a aquest punt, no sabria
negar-te, amic, que allò que em preocupa
–i és excessiu el mot: t’ho puc jurar–
és que ningú mai no tindrà interés
per l’home humil i molt senzill que sóc.
Em dol això, si vols que et siga franc.
També, però, ho trobe natural...
Tot és així, i no hi podem fer res.
Et puc ben dir i assegurar, distret,
que he estat feliç, i vulgarment feliç,
tot navegant per les diverses mars.
Em mire amb molt d’amor aquest fragment
de fang mesquí, que ignore a què pertany;
me’l vaig trobar un vespre a alguna platja
d’un lloc remot i solitari, brut:
viu uns conills que a poc a poc eixien,
amb curiós i cautíssim propòsit.
Ah, sí. Després, hi ha la prosperitat.
Però això, a mi, no m’importa avui massa.
Demà, veurem. Demà seré ja mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada