Carles Roma llegirà 'Els dies'

Ara et diria el pare:
no saps quant hepatit.
No et fies de ningú,
fill!
Tinc un gran cansament;
tot açò és avorrit.
I al capdavall... No sé,
fill.
Allò que vull és que
tu sigues ben feliç,
que et cries bé, i alegre,
fill.

Davant teu, em sé un pobre
home. Et demane: tin
llàstima del teu pare,
fill!

Mai sabràs com d’amarg
torne a casa, de nit,
per què t’escric açò,
fill.

Els patiments, les lluites,
la fúria sense fi,
l’empenta inesperada,
fill.

Totes aquelles coses
d’un món amarg i trist
que voldria evitar-te,
fill.

Un món d’ungles, de tigres,
de cor ocult i prim,
que espera entre les canyes,
fill.

Pense el món, pense en tu,
i em note un cor pueril,
humil com una pansa,
fill.

El dia de demà,
que estic pensant avui,
quan Déu vulga... No sé,
fill. 

Com si, de tant ser pare,
m’anara convertint
en fill del fill... No sé,
fill.

Creixes dins el meu cor,
si abans creixies dins
el ventre de la mare,
fill.

Em creixes com un goig
que mai no podré dir,
com un pànic, com un
fill.

Un dia em moriré
de no haver-te parit,
de créixer-me tu tant,
fill.

(L'inventari clement de Gandia)