mira, tranquil,
l’arribada dels rius
de marges verds,
de vigoroses roques,
repartint béns
de séquies arreu,
i estima molt,
invicte, un idioma
que va arribar
com arriben els rius:
el riu solar, de
catalana estirp,
ocell rabent i
caragol de l’horta,
cim crepitant i
cel inabastable,
mapa de foc i
alfabet de les pedres
cendra cremant i
coloma del dia,
el bec a punt i
amplària total!
aquest, solar, és
el meu idioma.
amb ell hem fet
cistelles i sonets,
merlets de llum,
intimitat de nacres,
castells de punys
i rams d’aigua florida,
cossos de fang,
fortaleses de vidre,
ulls d’una nit,
rosa fosforescent.
no reconec cap
altre compromís
que aquest,
profund, que em lliga a l’idioma
que parla el meu
país diversament,
sempre al servei
declarat del meu poble,
les seues gents,
els seus treballs, les seues
decisions que
assumesc i faig meues
sempre, sempre al
servei del meu país.
...
(De Mural del
País Valencià, I, Llibre VI, Llibre dels bons propòsits)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada