El poeta no baixa al poble:
el poeta és poble ell mateix
el poeta és el mateix poble.
Ai d'aquell que no pensa així.
El poeta naix del seu poble,
després treballa i estudia,
però després retorna al poble
i li amostra allò que ha guanyat
i el seu poble ho mira en silenci
i reconeix en ell el poble
Ai d'aquell que no es crega poble
Serà florit, englantinat
i violat, tot el que vulguin,
amostrarà doctes papers
però serà sempre un estrany
en voler arribar al poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada